L'economia, com se sap, depèn molt de les expectatives. Unes paraules del president del BCE en el seu moment, Mario Draghi ("whatever it takes"), van salvar l'euro de l'enfonsament. Un rumor pot enfonsar una empresa a la borsa. I, aquí ve la responsabilitat dels mitjans, una informació alarmista pot provocar un estat d'ànim determinat que, al seu torn, acaba confirmant els pitjors auguris. És el que se'n diu la profecia autocomplerta. Si tots els mitjans de comunicació afirmen que a partir de la tardor hi haurà una crisi econòmica de grans proporcions, d'alguna manera alimentaran comportaments, per exemple una frenada del consum, que agreujaran la crisi. D'aquí que els periodistes tinguem una especial responsabilitat en moments com l'actual, en què més o menys tothom està d'acord que s'acosta una tardor i, sobretot, un hivern complicats, però no hi ha consens sobre quina serà la magnitud de la crisi. Si sents a uns, el que ve és una crisi forta però passatgera. Per a d'altres, el que ens espera és una autèntica apocalipsi zombi.