Expliquen que durant la Guerra de Secessió nord-americana els corresponsals enviaven les cròniques des del front per telègraf, però sovint les línies es tallaven i només podien enviar els primers paràgrafs. En aquella època els periodistes no redactaven com ara, sinó amb un estil literari; per tant, era perfectament possible que aquells tres paràgrafs fossin una descripció del camp de batalla sense entrar en detalls sobre quin havia estat el resultat. Algú a la redacció devia pensar que allò era una mala idea i va donar la instrucció als corresponsals que, primer de tot, havien de dir qui havia guanyat o perdut, i després ja farien literatura. Això va ser l’inici de la tècnica de redacció informativa coneguda com la piràmide invertida, que bàsicament consisteix a redactar posant el més important al principi i després anar baixant.