Si em pregunteu què ha de tenir algú per ser un bon periodista us diré que, primer de tot, ha de ser un bon relator d'històries. Tots tenim coneguts que, quan ens volen explicar alguna cosa, s'enrotllen i s'enrotllen, hi donen voltes i voltes, tenen un discurs monòton, sense èmfasi, i no van mai al gra ni acaben de rematar la història. És el que popularment coneixem com un pesat. Algú que parla sense ser capaç de provocar el mínim interès en nosaltres. En canvi, hi ha gent especialment dotada per explicar històries, que té una especial gràcia referint anècdotes o vivències, que sap com captar la nostra atenció primer, com mantenir la tensió al llarg del relat, fent inflexions en la veu, introduint elements que sumen i no resten al fil principal, provocant un in crescendo que acaba en una explosió de rialles o plors, segons sigui el cas.