ESTHER VERA_ Ni les vísceres d’un animal sacrificat, ni la hidromància. No llegim mans, ni cartes, ni fulles de coca, ni utilitzem pedres, ni agulles, ni connectem amb l’oracle ni el més enllà. Ni busquem la màgia dels números, ni confiem en l’ornitomància o l’astrologia, ni mirem atentament el marro del cafè. Estrenant el 2022 aspirem a explicar el nostre món i, de vegades, a aconseguir entendre’l. El dossier d’avui és un exercici d’anàlisi partint de la idea que el futur no és completament incert sinó fruit de moltes capes de decisions prèvies. Tenim al davant 363 dies nous, pàgines en blanc però no completament incertes. L’any ens sorprendrà, però també sabem quins són els corrents de fons que mouen avui el nostre món. El principal és la por, agent de destrucció o de supervivència, que s’apodera cada cop més de les relacions socials, polítiques i econòmiques. Covid i crisi econòmica són una fàbrica d’incertesa i d’inseguretat per a milions de persones susceptibles de convertir la seva frustració en ira, de desconfiar de la política com a mecanisme menys imperfecte per organitzar la convivència. Tenim al davant un cicle electoral interessant a Europa, amb una extrema dreta que ocupa el debat amb el magnetisme de la ràbia i una Unió Europea amb el nucli dur en refundació i amb tensions autoritàries a l’est. Haurem de protegir la democràcia en un món on les autocràcies es venen com una falsa fórmula de seguretat ciutadana, ja sigui a la Xina o a Rússia, grans potències expansionistes que no dubtaran en consolidar el seu poder amb l’expansió territorial i la tensió interna.