S'explica que quan Carles III va arribar a Madrid des de Nàpols el 1759 per prendre possessió com a rei d'Espanya li va caure l'ànima als peus. "Madrid era una ciutat sense acabar i els estrangers que la visitaven deien que era la més bruta d'Europa, la pitjor il·luminada i la més enfangada", explica l'arquitecte Ángel Martínez, comissari de l'exposició El Madrid de Sabatini. La construcción de una capital europea 1760-1797, que es pot veure al Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa. Al monarca no li va agradar ni el nou Palacio Real acabat de construir ("És una llàstima el que han fet aquí", li va escriure a un amic) i, davant d'aquell desastre, ell i la seva dona, Maria Amàlia de Saxònia, van fer venir l'únic home que pensaven que ho podia arreglar: l'enginyer i arquitecte sicilià Francesco Sabatini.