Alberto Núñez Feijóo va arribar a la presidència del PP per aclamació i amb l'aura de ser l'únic líder fort que podia reunificar el partit després de la guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. Però, amb el pas del temps, Feijóo ha anat construint la imatge contrària, la d'un líder dubitatiu, sense principis clars i amb al·lèrgia a prendre decisions que li puguin suposar problemes interns. D'exemples, abans d'entrar en el cas particular d'Alejandro Fernández, n'hi ha a cabassos. L'octubre del 2022 Feijóo es va fer enrere d'un pacte que ja tenia tancat amb el PSOE per renovar el CGPJ. El motiu? La pressió de l'ala més dretana del partit (el binomi Ayuso-Aznar) a través d'una portada al diari El Mundo. Amb aquell gest s'enterrava el pretès gir moderat que Feijóo volia imprimir al seu mandat. I, des de llavors, cada vegada que s'ha apartat, encara fos un mil·límetre, de la línia dura, s'ha vist obligat a rectificar.