Carles Puigdemont sap des de la nit del 23-J que té la paella pel mànec. I a partir d’aquí se li obrien dos escenaris: jugar la partida de la investidura espanyola o no jugar-la. Aquest segon escenari significava adoptar una postura de no negociació, és a dir, presentar unes demandes, en aquest cas l'amnistia i l'autodeterminació, i dir: això és el que hi ha, vosaltres mateixos. Els seus tuits demanant “paciència, perseverança i perspectiva”, però, indiquen que no estem en aquest escenari sinó que ha decidit jugar la partida, amb tot el que això comporta.