Primer va ser Macarena Olona, després Javier Ortega Smith i ara Iván Espinosa de los Monteros. Aquests tres noms, cadascun amb la seva circumstància diferent, tenen una cosa en comú: havien arribat a brillar amb llum pròpia en el firmament de Vox i no combregaven al 100% amb les tesis de l'home fort del partit, el falangista català Jorge Buxadé, que a poc a poc ha anat imposant la seva llei fins a purgar tots aquells que podien fer una mínima ombra al líder, Santiago Abascal. Vox s'assembla cada cop més a l'ideal de Buxadé: un partit amb un sol líder, una sola veu, i que funciona com un exèrcit, amb disciplina militar.